Islas que pueblan otras islas. Una reflexión sobre el Mediterráneo del siglo XVIII = Illes que poblen altres illes. Una reflexió sobre el Mediterrani del segle XVIII

En la percepció comuna, les illes solen considerar-se com a espais perifèrics, aïllats, remots i subdesenvolupats. Aquest assaig desafia aquestes suposicions mitjançant l’anàlisi de fonts documentals relacionades amb el poblament de diverses illes al Mediterrani occidental durant el segle xviii. Aquestes fonts revelen una agència insular poc explorada, que permet reinterpretar les reorganitzacions dels assentaments en aquella època. En lloc de veure aquests canvis únicament com el resultat de polítiques governamentals imposades des de dalt, l’assaig subratlla com aquests processos van ser modelats significativament dins del marc de xarxes connectives que vinculaven les illes i els seus habitants.

In common perception, islands are often seen as peripheral, isolated, remote and underdeveloped spaces. This essay challenges such assumptions by examining documentary sources related to the settlement of several islands in the Western Mediterranean during the 18th century. These sources reveal an under-explored insular agency, offering a reinterpretation of the settlement reorganizations of the 1700s. Rather than seeing these changes solely as the result of top-down governmental policies, the essay highlights how these processes were significantly shaped within the framework of connective networks linking islands and their inhabitants.